QUADRE 2. LES METAMORFOSIS DE BROSSA

Aquell matí de diumenge, dos fils aguantaven una roba blava que deixava brollar màscares i postissos, manxes de bicicleta, confeti i daus blancs. Mentre els nens de Sarrià miraven bocabadats l'espectacle a la plaça i la jove companyia Els Pirates representava Teatre de carrer, jo recordava una de les juquesques de Joan Brossa: "El pedestal de l'escriptor són les sabates". (...)

Quan Laura Pau, actriu amb futur, va acabar de distribuir-se en deu, vint personatges, de la mateixa manera que ho van fer els altres sis o set actors, va ser com si sortís d'un quadre de Magritte empès per la velocitat. Dona jove en sintonia amb l'energia del text desenfrenat, amagada darrera els seus postissos em va dir que "estima l'expressió no realista dels personatges, les metàfores acumulades que diuen coses reals difícils de comprendre. Podria ser una reunió de veïns que es creuen a l'escala i parlen poèticament". (...)

I de les lletres associades en surten mots: a la fi de Teatre de carrer, les dues lletres "fi" es transformen en mot-imatge en un plafó blanc, i aleshores es dispara un pensament obert cap a un cinema imaginar a ple dia. Brossa no interromp mai el somni.

TARRAGÓ, Llibert. El puzzle català. Crònica francesa d'una descoberta. La Magrana: Barcelona, 2008.