Es tracta del tercer espectacle, el segon en solitari, que la companyia d'arts escèniques Els Pirates hem produït. Va ser un nou repte enfrontar-nos a una obra bàsicament de text, encara que també incorpora un acompanyament per a piano i una veu femenina solista.


Els fragments musicals són del compositor de principis del segle XX Enric Morera, que pertanyia al cercle d’amics de Santiago Rusiñol (1861-1931). Rusiñol, pintor i escriptor emblemàtic del Modernisme català, va cultivar sobretot el gènere teatral. Les seves obres són simbolistes i poètiques, i sempre tenen un rerafons de denúncia de la societat burgesa en què es trobava immers.


Un petit poblet de la Catalunya profunda de les darreries de segle XIX acull la visita inesperada d’un circ ambulant. Un clown, un forçut i una preciosa gitana ompliran de llum i d’alegria l’ambient adormit i polsós de la vil·la, i també el cor fugisser del jove fill de l’alcalde.


La confrontació entre dos móns completament diferents – la bohèmia i la vida ambulant versus la rutina i el costum – donarà lloc a un desenllaç que evidencia la impossible reconciliació entre la poesia i la prosa, o més concretament, entre l’artista i la burgesia de l’època.


L’Alegria que passa es va estrenar a la Sala Luz de Gas de Barcelona el 13 de Novembre del 2003, dins el marc de la 3a Mostra de Teatre Emergent de Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta va ser l’única representació que vam fer aquell any, però el març del 2004 repetíem l’experiència al Centre Cívic Manuel Vázquez Montalbán.





Equip artístic i tècnic

Actors i actrius